És una solució d’intel·ligència orientada a identificar i seguir les interrelacions que tenen lloc entre les diferents activitats econòmiques que integren el teixit productiu de l’arxipèlag. Aterra la proposta actual de la Comissió Europea a través d’un cluster mapping que mostra la presència i empremta territorial d’una cartera de 51 clústers, així com un radar que capta la senyal de 10 indústries emergents. La proposta inclou, també, un heatmap que marca el potencial impulsor de les activitats més vinculades a la cartera de clústers balear. S’actualitza bianualment.
Període de referencia: 2020 (actualitzat en octubre de 2021)
Una nova visió sobre les bases de coneixement productiu disponibles a l'arxipèlag recolzada en les relacions que hi ha entre activitats que són potencialment estratègiques per la seva orientació exterior, estratègia empresarial, fonaments productius, estructura i cicle de vida, massa crítica i capacitat de resiliència. Per tant, permet descobrir noves cadenes de valor o reconfigurar radicalment les cadenes de valor existents de manera connectada a les oportunitats que emanen de les megatendències globals més actuals.
Àmbits prioritaris d’acció (APAs)
Orienten i donen direccionalitat als esforços d’inversió, innovació i governança necessaris per planificar i implementar iniciatives, projectes i solucions circulars. Recullen els resultats de les accions plantejades fins avui.
Línies d'acció
Donen forma a l’estratègia de trànsit circular i organitzen l’aplicació concreta d’esforços en favor dels objectius previstos a cadascun dels àmbits prioritaris d’acció. Expressen on els actors regionals situen el seu major potencial d’impacte en aquests moments.
Direcció
Senyal que indica si en la darrera actualització s'avança a favor o en contra dels objectius del trànsit.
Velocitat
Senyal que indica si el ritme d'avanç fins a la darrera actualització és suficient per a aconseguir els objectius del trànsit en el termini establert.
Que mesura la distància de la frontera?
Situa el comportament de les Balears a la distribució regional de puntuacions competitives, prenent com a millor
performance (o ‘frontera’) la que correspon a la regió que computa la major puntuació.
Indicador de desajust laboral
Mesura els desequilibris d’escassetat de competències en el mercat de treball. S’expressa a través de la relació entre l’oferta (o població activa) i la demanda laboral (o llocs de feina a cobrir per part de les empreses) en percentatges.
Indicador de desajust en qualificacions
Mesura els desequilibris que deriven d’una assignació inadequada entre l’oferta i la demanda laboral de competències. S’expressa a través del percentatge de població ocupada que cobreix un lloc de feina d’una categoria professional que no correspon al seu nivell formatiu, ja sigui per defecte (infraqualificació) o per excés (sobrequalificació).