PALMA · La formació professional s’ha situat en el centre d’una qüestió estratègica per a les Balears: com respondre, de manera eficaç, als reptes actuals i futurs del mercat laboral i del sistema productiu. Així ho posa de manifest la nova entrega d’i|palanca, que analitza la relació entre el desajust de competències existent a l’arxipèlag i la necessitat de modernitzar l’oferta formativa en un context marcat per la doble transició verda i digital.
L’anàlisi assenyala que el teixit productiu balear afronta dos reptes estretament connectats. D’una banda, un elevat nivell d’infraqualificació, especialment en el tram mitjà de competències, que limita la capacitat de generar més valor a partir de l’activitat econòmica existent. De l’altra, les noves exigències derivades de la transició cap a una economia més verda, digital i circular, que transformen els perfils professionals requerits i generen noves necessitats formatives.
Les dades recollides per i|talent en el balanç de 2025 confirmen la magnitud del problema. El desequilibri de qualificacions afecta el 47,4% de l’ocupació a les Balears. Aquest desajust es deu principalment a l’elevada infraqualificació, que se situa en el 30,9%, un nivell superior al registrat tant en el conjunt d’Espanya (25,6%) com en el de la UE-27 (24,1%).
La situació és especialment rellevant en el tram mitjà de competències, on es concentra el 56,1% de la demanda total de qualificacions del mercat laboral balear. En aquest segment, el 41,6% de la demanda està coberta per treballadors amb qualificacions inferiors, mentre que l’oferta de treballadors amb una qualificació equivalent només cobreix el 56,8% de la demanda existent.
Aquest escenari reforça la necessitat d’impulsar una oferta de formació professional més sòlida, més flexible i més ben alineada amb les necessitats reals i emergents del sistema productiu. En aquest sentit, la nota subratlla que la formació professional no s’ha d’entendre únicament com una resposta educativa davant dèficits de qualificació, sinó com una palanca estratègica de transformació productiva.
L’actual distribució de l’oferta d’FP a les Balears continua concentrant-se en famílies professionals fortament vinculades a sectors rellevants per a l’economia de l’arxipèlag, com ara administració i gestió, hoteleria i turisme o sanitat. Tanmateix, l’anàlisi posa de manifest que encara hi ha marge per reforçar la seva connexió amb les necessitats derivades de l’economia circular.
Actualment, el 40,0% dels programes de formació professional oferts per al curs 2025/2026 presenta una alta vinculació amb competències i ocupacions rellevants per a l’economia circular. Tot i això, la major part de l’oferta continua concentrant-se en famílies professionals amb una vinculació més baixa amb aquest àmbit (56,8%), fet que posa en relleu la conveniència d’alinear-la de manera més decidida amb estratègies regionals ja en marxa, com el Roadmap del trànsit cap a un sistema turístic circular a les Balears. Horitzó 2025-2035.
Segons l’anàlisi, renovar l’oferta de formació professional exigeix atendre una doble lògica: contribuir a reduir els actuals nivells d’infraqualificació en el tram mitjà i incorporar progressivament les noves demandes associades a les transicions en curs. Això requereix no només revisar i actualitzar continguts i titulacions, sinó també reforçar els mecanismes de diàleg i coordinació entre centres formatius, empreses, administracions i agents econòmics i socials.
En definitiva, la modernització de la formació professional esdevé una decisió estratègica sobre la base de capacitats que les Balears necessiten reforçar per sostenir la seva evolució. De la seva capacitat per articular una oferta més sòlida, més adaptable i més ben connectada amb els reptes presents i futurs dependrà, en bona mesura, la possibilitat de configurar un teixit productiu més sofisticat, resilient i capaç de generar més valor en les pròximes dècades.
Dimarts, 2 juny 2026
Edifici Complex Balear de Recerca, mòdul F, 2a planta
c/Thomas Edison s/n, ParcBit
07121 Palma, Mallorca
