Què passa quan deixam de veure el territori com una matèria primera a explotar i començam a llegir-lo com una memòria viva a regenerar?
Segons Francisco Cifuentes, arquitecte i cofundador d’Aulets Arquitectes, aquesta és la pregunta clau per avançar cap a una economia circular que connecti amb les nostres arrels i amb el futur que volem construir. Des del seu estudi a Mallorca, impulsa una arquitectura que no parteix del full en blanc, sinó del lloc: canteres abandonades, arbres caiguts, coneixement tradicional i paisatges ferits. És aquí on troba les peces per reconstruir –amb respecte, creativitat i sentit– un sistema econòmic que deixi enrere l’extracció i assumeixi la regeneració com a motor.
Activa la teva imaginació regenerativa!
No només pot, sinó que ha de fer-ho. I per avançar en aquesta direcció, cal repensar completament la nostra relació amb els recursos. En aquest sentit, potser és bo distingit entre el post-extractivisme, que rebutja continuar extraient sense retornar res, i el no-extractivisme, que promou una relació regenerativa amb la matèria i el paisatge, basada en el respecte, la reutilització i la cura. La regeneració no és un afegit, hauria de ser la força que impulsa l’economia. I el projecte Amarar n’és un exemple.
El gran repte és abordar la realitat des de la seva complexitat. Perquè si no l’entenem, no podrem regenerar res. Aquesta mirada sistèmica és imprescindible per tornar a donar sentit als espais oblidats, que contenen una memòria i un potencial regeneratiu que no podem desaprofitar. Per això, cal anar més enllà del diagnòstic i activar projectes que combinin disciplines, talents i visions de llarg recorregut.
No només és possible, és necessari. A les Balears ja hi ha projectes que ho demostren, com el de Son Puigdorfila, on no hem partit de zero, sinó des del que ja tenim. Perquè la regeneració és molt més que una estratègia tècnica: és una manera de pensar. L’economia circular ens dona les eines, però només la regeneració ens dona el propòsit.
Per pensar de manera regenerativa, primer cal mirar amb uns altres ulls. I aquí, la tecnologia pot ser una gran aliada, però només si sabem on i per a què aplicar-la. Com a exemple, podria destacar els projectes que recuperen canteres abandonades, on, més enllà de parlar de materials, parlam de reconnectar el que havíem separat: natura i arquitectura, coneixement local i innovació, passat i futur.
L’arquitectura no és només una disciplina tècnica, sinó una eina de transformació cultural. Si volem un futur regeneratiu, necessitam una arquitectura que escolti, que s’adapti i que repari. Això és, treballar amb el lloc i repensar com projectam, com escoltam a les comunitats i com valoram allò que ja existeix. El missatge és clar: per sembrar un futur regeneratiu a les Balears, cal recuperar una mirada integradora i compromesa.
VEUS CIRCULARS comparteix testimonis que donen continuïtat al relat iniciat en l’Impulsa Circular Meeting 2025, amb l’objectiu d’accelerar la transició cap a un sistema turístic circular a les Balears. Forma part de la iniciativa d’Impulsa Balears en el rol de broker de la transició, mitjançant el qual articula coneixement, aliances i acció transformadora al voltant de la implementació del Roadmap del trànsit cap a un sistema turístic circular a les Balears. Horitzó 2025-2035.
Edifici Complex Balear de Recerca, mòdul F, 2a planta
c/Thomas Edison s/n, ParcBit
07121 Palma, Mallorca
