Coneixement compartit per a la competitivitat global de les Balears

 

 
 
 
 
 

IMPULSA BALEARS estima que les illes inicien la transició cap a una 'nova normalitat' amb una pèrdua acumulada del 5% del PIB anual


El procés de transició que s’inicia avui “requereix una resposta integral i adequada a les particularitats regionals que, més enllà de mesures parcials de desconfinament, permeti als actors gestionar la incertesa i minimitzar l’impacte sanitari, econòmic i social”

 

PALMA · Les Balears salden les set setmanes de restriccions generalitzades d’activitat i mobilitat amb una pèrdua acumulada de 1.640,90 milions d’euros, un import equivalent al 5% del producte interior brut anual. Cal assenyalar que el 70% d’aquesta retallada –un total de 1,148,82 milions d’euros– s’ha generat des de la Setmana Santa, moment en què l’economia regional posa tots els motors productius en marxa. Així doncs, des d’aquesta perspectiva, cal tenir en compte que, d’ara endavant, qualsevol restricció de l’activitat –ja sigui total o parcial s’amplifica d’acord amb el patró estacional del teixit econòmic balear.

En aquest context, la relaxació de les restriccions d’activitat i mobilitat aplicades fins aleshores, tal com estableix el ‘Pla de transició cap a una nova normalitat’ que entre en vigor avui en tot el territori nacional, obliga a redoblar i integrar els esforços en matèria de salut pública, viabilitat empresarial i efectivitat de la despesa pública. A aquests efectes, la Fundació proposa en el nou informe ‘Transitant cap a una ‘nova normalitat’: principals fronts d’actuació’ de la col·lecció especial i|COVID, un marc de presa de decisions que, en paraules del seu director tècnic, Antoni Riera «té molt en compte les interrelacions que hi ha entre el temps de control de l’epidèmia a les illes, el ritme d’avanç de l’epidèmia a les regions que amb les quals en hi relacionam econòmicament, les conseqüències permanents o grau d’histèresi i la coordinació amb altres zones –Espanya i la Unió Europea, principalment– pel que fa als mecanismes d’intervenció».

Atès que els impactes de la crisi motivada per la COVID-19 es distribueixen a curt, mitjà i llarg termini, en aquests moments és necessari avançar gradualment, prossegueix Riera, «des d’una primera fase d’emergència, centrada en resistir l’embat, cap a una nova fase de contingència, en què cal donar una resposta integral i adequada a les particularitats regionals que, més enllà de mesures parcials de desconfinament, permeti als actors gestionar la incertesa i minimitzar l’impacte sanitari, econòmic i social». Tal com posa de manifest el darrer i|pulsòmetre sobre l’impacte econòmic de la COVID-19, el 75,2% de les empreses de les illes estan treballant fa setmanes en l’anticipació d’escenaris, el 41,2% estan formulant plans de contingència orientats a obrir noves línies de negoci, canals de venda o mercats, mentre que el 31,5% han aprofitat per explorar noves capacitats tecnològiques i nous perfils per incorporar en el negoci.

Està clar, assenyala Riera, que «les empreses situen la seva aposta guanyadora en una combinació de mesures orientades a protegir-se i reformular-se per transitar amb èxit la crisi actual i emergir, fins i tot, de manera reforçada». De fet, la Unitat d’intel·ligència econòmica de la Fundació ja ha procedit a replanificar les seves operacions, per tal d’acompanyar els nous processos de presa de decisions que les empreses estan duent a terme per «assegurar la seva viabilitat a curt termini i garantir, al mateix temps, la seva capacitat competitivitat a mitjà i a llarg termini».

 

Accedeix a la i|notícia en PDF

Dilluns, 4 maig 2020

 

Títol
Títol
Data
Data