Coneixement compartit per a la competitivitat global de les Balears

 

 
 
 
 
 

IMPULSA BALEARS situa en el 2,8% la pèrdua de PIB anual acumulada les cinc setmanes de l'estat d'alarma


La fracció del teixit empresarial que qualifica com a molt negatiu el primer impacte sobre els seus negocis oscil·la entre el 55% de les unitats en la indústria i el 86,8% en els serveis, segons la primera edició d’i|pulsòmetre

 

PALMA · Al tancament de la cinquena setmana de l’estat d’alarma, decretat el passat 14 de març amb motiu de la crisi de la COVID-19, el teixit productiu de les Balears encaixa una pèrdua de 905,83 milions d’euros, una xifra equivalent al 2,8% del producte interior brut anual. Aquest comptador ha sumat entre els dies 13 i 19 d’abril un total de 293,69 milions d’euros, els quals corresponen al valor afegit no generat en els segments afectats per la paralització de l’activitat. Atès que aquest import supera sensiblement el que es va registrar la setmana anterior (277,26 M€), es pot afirmar que l’entrada en funcionament dels sectors no essencials a partir de dimarts no ha pogut compensar la pèrdua d’activitat vinculada al dinamisme habitual dels serveis turístics a partir de Setmana Santa.

En aquest context, IMPULSA BALEARS llança la primera edició d’i|pulsòmetre, un nou recurs destinat, en aquesta ocasió, a recollir en temps real la percepció, sentiment i expectatives de les empreses amb seu o delegació a l’arxipèlag enfront de la situació excepcional motivada per la COVID-19. Des d’aquesta perspectiva, el 80% de les empreses qualifiquen com a molt negatiu el primer impacte econòmic exercit sobre els seus negocis, una valoració que comparteixen el 55% de les unitats de la indústria, el 56,3% de la construcció i el 86,8% dels serveis.

Amb tot, en mitjana, les empreses de les illes preveuen per al període acumulat fins a dia d’avui una pèrdua d’ingressos (-79%) que tracten de contenir sobre l’ocupació (-66%), en un context en què més del 85% del teixit anticipa riscos comercials i de liquiditat en aquesta fase de la crisis. Una qüestió que explica que en el top-5 de mesures d’acompanyament públic hi figurin, en aquesta primera volta, l’aplicació d’exempcions en les cotitzacions a la Seguretat Social (86,1%), l’aplaçament de tributs sense recàrrec (81,8%), l’accés a recursos financers i avals amb condicions especials (75,8%), la reducció del cost financer suportat per les empreses (60,6%) i la suspensió temporal de préstecs (46,1%).

En qualsevol cas, cal assenyalar que el teixit empresarial es mostra proactiu enfront de la situació actual, atès que 3 de cada 4 empreses estan, avui, anticipant escenaris i gestionant la incertesa, mentre que 1 de cada 4 demanen explícitament mesures addicionals al confinament, per tal com consideren que és una mesura necessària però no suficient per gestionar la crisi sanitària.

A aquests efectes, el director tècnic de la Fundació, Antoni Riera, ha assenyalat «la necessitat de formular una estratègia integral que en el trànsit cap a una nova normalitat vetlli per la salut públic, la viabilitat empresarial i l’efectivitat de la despesa pública». Actuar a cadascun d’aquests fronts requereix tenir en compte, prossegueix, «les interrelacions que existeixen entre el temps necessari per controlar l’epidèmia, l’avanç de l’epidèmia a les regions que mantenen relacions comercials amb les illes, el grau d’histèresi o conseqüències permanents que poden derivar sobre el nostre teixit i la coordinació governamental, ja sigui a nivell nacional o europeu, a l’hora de programar qualsevol intervenció».

 

Accedeix a la i|notícia en PDF

Dilluns, 20 abril 2020

 

Títol
Títol
Data
Data