Coneixement compartit per a la competitivitat global de les Balears

 

 
 
 
 
 

Renda per càpita i competitivitat

Lletra/letra:

Revertir l’erosió dels diferencials de renda per càpita de les Balears respecte del seu entorn competitiu és possible des d’una millora continua de la productivitat basada en la reducció dels diferencials que l’arxipèlag acumula en palanques clau de competitivitat enfront de les regions europees més avançades. 

 


Les Balears afronten el repte de revertir la pèrdua continua i progressiva de posicions en el rànquing regional europeu de renda per càpita. 

La dinàmica de mutacions intenses i profundes que ha tengut lloc, especialment, al llarg de les dues darreres dècades al voltant dels múltiples i variats determinants del benestar (econòmics, socials, polítics, tecnològics, ambientals...) ha afegit elevades dosis de complexitat al repte de mantenir i, per extensió, de millorar els estàndards de qualitat de vida assolits per les regions europees. Des d’aquesta perspectiva, la revisió dels fonaments que sostenen el procés de generació de rendes s’erigeix en una qüestió fonamental, atès que evitar qualsevol erosió dels diferencials de renda per càpita respecte de l’entorn competitiu més directe és estratègic per garantir la capacitat d’una regió per afavorir bona part de les qüestions que afecten al benestar de la població (i.e. salut, educació, seguretat...) i assegurar, en qualsevol cas, la no imposició de restriccions al progrés econòmic i social.  

En aquest context, l’erosió progressiva dels diferencials de renda per càpita que les Balears han experimentat des de l’entrada del nou segle respecte del seu entorn competitiu més proper confirma l’existència de dificultats en el sistema regional que impedeixen gestionar adequadament l’estadi de desenvolupament assolit. Tant és així que, segons les darreres dades oficials publicades, la renda per càpita balear, actualment xifrada en un total de 24.393,86 euros per habitant,1 ha escurçat durant els darrers quinze anys el diferencial positiu que tradicionalment manté respecte del territori nacional, de forma que ha reduït significativament la distància respecte de la mitjana espanyola  (104,8% vs 124,1%, 2000) i ha descendit de la tercera a la setena posició de la distribució autonòmica. D’aquesta manera, les Balears s’han allunyat de les comunitats amb les que compartien posicions de lideratge a l’inici del període –com són Madrid (136,7%) i Navarra (123,2%)– i, així mateix, de les que progressivament les han anat avançant –com són País Basc (130,9%), Catalunya (118,8%), Aragó (109,8%) i La Rioja (109,6%).


 



 

 

  

 

© Fundació Impulsa Balears

i|posicionament és una publicació de la Unitat d’intel·ligència econòmica que gaudeix de la protecció dels drets de propietat intel·lectual en virtut del protocol 2 annex a la Convenció universal sobre dret d’autor. No obstant això,  certs extractes breus poden reproduir-se sense autorització amb la condició que s’esmenti la font.

Aquesta publicació i altres productes electrònics de la fundació es poden obtenir a www.impulsabalears.org, previ registre dels interessats, o sol·licitar-se a l’adreça de correu electrònic info@impulsabalears.org.

Publicat també en castellà.

Per accedir al text complet és necessari identificar-se com a usuari registrat o registrar-se aquí.


Com citar qualsevol informació o contingut d'aquesta i|publicació:
Fundació IMPULSA BALEARS. Renda per càpita i competitivitat. i|posicionament, número 3. Setembre 2016. Disponible a: <http://impulsabalears.org/index.php/ca/recursos/i-publicacions/i-posicionament/número-3>